DIA DE LA CIÈNCIA A LES ESCOLES

Del 15 al 24 de novembre se celebrarà a Catalunya la 18a Setmana de la Ciència.
Durant la Setmana de la Ciència es realitzaran tot un munt d'activitats de divulgació científica arreu del nostre territori. És una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

A més de les conferències que es faran arreu de Catalunya també és previst fer-ne una que serà retransmesa en directe per videoconferència a la web de la XTEC. 
Aquesta conferència poden aprofitar-la molts instituts, projectant-la als seus alumnes i enviant preguntes al ponent per correu electrònic.




A Montcada us oferim la conferència "Descobrint la Natura amb Superordinadors" que anirà a càrrec de Víctor Guallar i Tasies, professor d'investigació de l'ICREA. Va adreçada als centres de secundària de Montcada i Santa Perpètua.
La conferència es celebrarà el dijous 21 de novembre a les 11,30h. a l'edifici Kursaal (c/ Masia, 39, barri de Can Sant Joan).

La xerrada fa una descripció molt general de com es fan servir els superordinadors, i en concret el marenostrum, el Superordinador del Barcelona Supercomputer Center, per estudiar la natura. 
Es fa una descripció molt general de com es fan simulacions, de què és una proteïna, una molècula, els àtoms, perquè serveixen els fàrmacs etc. S’explica la diferència d'observar un cos macro (perceptible a la vista) i un de nivell atòmic.  

A Ripollet us oferim la conferència "El forat negre: de la ficció i especulació a la realitat" que anirà a càrrec de Roberto Emparan, professor d'investigació de l'ICREA.
La conferència es celebrarà el dimecres 20 de novembre a les 11,30h. al Teatre Auditori de Ripollet (c/ onze de setembre s/n).


El forat negre -presó absoluta de la llum, format de res més que espai i temps distorsionats- és una de les idees més fantàstiques que mai ha imaginat la ment humana. 
Encara que es van necessitar moltes dècades per arribar a entendre (i acceptar) els forats negres com a conseqüència inevitable de les lleis físiques, en l’actualitat juguen un paper central tant en astrofísica com en les teories proposades per descriure l’espai i el temps al nivell més fonamental. 

Començant amb una conseqüència sorprenent de la llei de la gravetat de Newton, anirem veient l’evolució d’aquesta idea, seguint els passos d’Einstein fins a arribar a les propostes d’Stephen Hawking.


L'ESCOLA ADOPTA UN MONUMENT

Què és el programa L’ESCOLA ADOPTA UN MONUMENT?
El programa d’adopció escolar de monuments pretén dinamitzar el coneixement del patrimoni històric i arqueològic de cada municipi a través d’un treball específic als centres educatius entorn a un “monument” proper.

Què vol dir adoptar un monument?
La definició genèrica d’un monument és d’un “objecte o document d’utilitat per a la història”. Actualment, la concepció de monument com a element patrimonial ha superat la seva relació exclusiva amb edificis emblemàtics o amb una valoració fonamentalment artística (monestirs, castells, catedrals), per associar-se a conjunts urbans o rurals, edificacions senzilles, jaciments arqueològics, etc., molts d’ells poc espectaculars des del punt de vista visual però històricament significatius i informatius, especialment en el context de la història local.

Així doncs, un monument adoptat pot ser un jaciment arqueològic de qualsevol època, un espai urbà com places o carrers, un taller artesanal, una antiga explotació agrícola, etc. 

L’adopció de monuments implica que un centre educatiu inclogui en el seu projecte de centre el coneixement i l'estudi d’un monument de la seva localitat com a centre d’interès per a un o tots els seus cicles educatius.
Al final de cada curs escolar, el treball realitzat per l’alumnat (o una selecció d’aquest) haurà de divulgar-se mitjançant exposicions, per via telemàtica o per altres mitjans.

Els centres educatius rebran suport didàctic, documental i tècnic tant del Laboratori d’Arqueologia i Ensenyament de la UAB, com del CdA de la Noguera per a la realització de totes les fases del programa.



Com dur a terme un projecte d’adopció?
L’adopció d’un monument per part d’un centre educatiu implica la introducció d’unitats de programació a l’aula entorn a aquest eix temàtic que s’ajustin als objectius generals d’etapa per a cada cicle.  

Al mateix temps ofereix l’oportunitat de realitzar activitats extracurriculars intercicles i de divulgació extraescolar de la tasca duta a terme per l’alumnat sobre el monument adoptat.
Cada centre educatiu pot optar per desenvolupar el projecte únicament a un dels cicles, tractant a cadascun dels seus dos cursos aspectes diferents del projecte.

L’altra opció consisteix en incloure a la programació de cada cicle una unitat de programació referent al projecte d’adopció d’un monument. En cada cas, a final de curs s’organitzaran activitats per donar a conèixer el treball realitzat a la resta de l'alumnat.

Com triar un monument?
L’elecció del monument és decisió de cada centre educatiu a partir de les suggerències i propostes del Laboratori d’Arqueologia i Ensenyament i/o del CdA de la Noguera.

Quin suport es rebrà per a realitzar el programa?
El Laboratori d’Arqueologia i Ensenyament i el CdA de la Noguera prestaran suport a tots els aspectes de posada en marxa que el centres considerin necessaris. 
De forma específica, aquests àmbits d’assessorament es poden concretar en:
- La tria del monument
- Informació sobre el monument i recursos didàctics de suport
- Disseny de les unitats de programació
- Propostes d’activitats intercicles i extraescolars
- Realització i/o ajut per l’organització d’activitats puntuals relacionades amb les unitats de programació (xerrades, tallers, organització de visites, etc.)
- Assessorament i suport tècnic per a la realització d’activitats extraescolars

Quin és el procediment per adoptar un monument?
El procés d’adopció d’un monument per part d’un centre educatiu requereix uns mesos de preparació. Per tant, els centres hauran de programar la posada en marxa del projecte d’un curs a un altre. Tot i així, al final del curs anterior a l’inici del programa és recomanable presentar-ho al centre i a l’alumnat.

El primer pas per a l’adopció d’un monument consisteix en contactar amb el Laboratori d’Arqueologia i Ensenyament o el CdA de la Noguera. A partir d’aquest primer contacte caldrà reunir-se amb els responsables del programa per triar el monument i l’opció més adequada per dur a terme les activitats i fer-ne un primer esbós de les que es faran i el seu calendari. Al llarg dels següents mesos s’aniran concretant les propostes d’activitats i les pautes de realització fins a l’elaboració d’un pla del projecte.
Una vegada s’iniciï la posada en marxa del projecte, i en funció del pla elaborat, els centres podran rebre suport per part del Laboratori d’Arqueologia i Ensenyament o el CdA de la Noguera.
Al final de cada curs escolar es farà una reunió d’avaluació de les activitats realitzades.

Quines activitats es poden realitzar?
Les activitats intercicles poden ser de posada en comú i exposició dels resultats, en el cas de que participi tot l’alumnat d’un centre, o de presentació i visita guiada a l’alumnat que no hagi participat per part de l’alumnat que sí que ho hagi fet.
Les activitats extraescolars poden ser molt diverses en funció del centre i del municipi: des d’exposicions al museu local o comarcal fins al lliurament dels resultats de les activitats a les regidories de Cultura i Ensenyament, passant per la creació o inclusió en pàgines web d'alguns del treballs, edició de materials didàctics, d’algun petit opuscle, etc.





FRUITA A LES ESCOLES 2013-2014

Campanya per promoure el consum de fruita entre els escolars. Curs 2013-2014.
Menjar fruita és sa i divertit! I els més petits ho descobreixen amb el Pla de consum de fruita a les escoles, una iniciativa de la Unió Europea que a Catalunya es va iniciar el curs escolar 2009/2010 i que es fa efectiva mitjançant una acció coordinada dels departaments d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Salut i Ensenyament. 

La campanya, que aquest curs va adreçada als nens de cicle inicial i mitjà de primària consisteix a distribuir gratuïtament fruites i hortalisses als escolars dels centres educatius de Catalunya que hagin sol·licitat la participació i va acompanyada d'activitats educatives i de lleure relacionades amb l'alimentació, l'agricultura i la salut.



Durant 5 o 6 mesos del curs 2013/2014, es distribuirà, una vegada al mes, fruites i/o hortalisses seleccionades en funció de l'estació de l'any, la proximitat i la qualitat. 

La fruita es repartirà entre els nens i les nenes dins del recinte de l'escola, perquè la consumeixin durant l'esmorzar i/ o el berenar.

En el primer trimestre del curs 2013/2014, està previst fer un lliurament al mes de novembre.


En aquesta activitat hi participen 11 centres de la nostra zona.

CAIXES DIDÀCTIQUES DEL CENTRE DE RECURSOS EDUCATIUS DEL MAR


El Centre de Recursos Educatius del Mar -CREM- posa a la disposició dels docents un conjunt de caixes didàctiques de diferents temàtiques que poden ser útils per treballar aspectes de la cultura marítima als diferents centres d'ensenyament. 
Aquestes caixes recullen recursos pedagògics de diversa índole: objectes, escrits, fotografies, músiques, vídeos... i una guia didàctica, que ofereixen diverses possibilitats de treball a les escoles.
  

Curs 2013-2014


- Caixa El viatge de la Nora i en Martí: 13 gener-11 abril (segon trimestre)
- Caixa La mar de Babel: 13 gener-11 abril (segon trimestre)


- Caixa Pirates: 13 gener-11 abril (segon trimestre)
- Caixa Vaixells: 28 abril-27 juny (tercer trimestre)
- Caixa Pirates: 13 gener-11 abril (segon trimestre)
- Caixa Vaixells: 13 gener-11 abril (segon trimestre)




Seminaris de coordinació de competències bàsiques


Aquesta és una experiència que estant duent a terme els centres de la zona, dins del Pla de Formació de Zona, que comporta una metodologia de treball molt interessant. Es fan tres seminaris de coordinació internivells, com hem dit abans dins del Pla de Formació de Zona, sobre competències bàsiques. Van adreçats als centres d'EI, d'educació primària i d'educació secundària. Se'n fa un a cada localitat.

El seminari de Montcada i Reixac és sobre l'expressió escrita i aquest és el 3r any que es fa. A Santa Perpètua aquest curs comença un seminari sobre l'expressió escrita i a Ripollet en comença un altre de matemàtiques.

Els objectius d'aquests seminaris són:
- Posar en comú el que fa cada centre
- Intercanviar experiències d'aplicació a l'aula
- Experimentar estratègies de treball

Aquests seminaris tenen el suport de persones expertes, en concret els d'expressió escrita amb la Dolors Quinquer de l'ICE de la UAB i el de matemàtiques amb l'Inspector Paco Martín. Hi assisteixen representants dels centres, dels equips directius i, també,  professors designats pels centres. La coordinació va a càrrec del CRP que també assisteix als seminaris. La periodicitat és un cop al mes.

Es basa en treballar les competències bàsiques partint de la revisió del treball que s’ha fet a cada centre,  analitzant en quin punt es troben, per tal d’organitzar el contingut del seminari i així poder treballar les mancances que es detecten. Com a resultat d’aquesta anàlisi es decideix el contingut que es vol treballar.


Com s’organitzen les sessions del seminari:

a) Es dóna una pauta o guió per ajudar a explicitar el punt de partença de cadascú, és a dir, com treballen aquests aspectes a l’aula habitualment.
b) Es fan aportacions teòriques que permetin situar i identificar les dificultats i mancances en la pròpia pràctica.
c) Es treballen exemples pràctics per experimentar en el seminari, amb l’objectiu de vivenciar i compartir l’experiència. Es preparen bases d’orientació i d’altres suports que serveixin de “bastida” a l’alumnat.
d) S’inclouen en la proposta de treball instruments d’avaluació i d’autoavaluació que ajudin a l’apropiació i a la gestió dels errors.
e) Es proposen activitats de suport per aprofundir i clarificar com a complement del treball fet.

Metodologia:

A més a més del que es treballa a cada sessió, també es reflexiona sobre l’activitat treballada a l’aula, per comprovar-ne l’aplicació i els resultats obtinguts.

Per fer aquesta reflexió, es creen els grups impulsors a cada centre. Aquests grups estan formats per les persones que assisteixen al seminari i tres o quatre mestres/professors que són els que experimenten les propostes sorgides del seminari i les fan extensives a la resta del professorat.

Una altra qüestió a tenir en compte, és la de vetllar per la incorporació de les propostes validades, en el treball habitual dels centres, és a dir aconseguir la implementació, la continuïtat del treball iniciat i la incorporació al discurs pedagògic del centre.

Creació del portafoli del centre i del seminari: es proposa que cada centre faci un recull del material recopilat i del treball fet en suport paper (per tenir evidències del treball fet: fotografies, vídeos...) i, també, en suport digital.

A la pàgina web del CRP,  hi ha un espai moodle específic pels seminaris on els centres poden penjar els treballs que experimenten a l’aula, a partir de les propostes sorgides en el seminari.